Libre en francés arrevirat de l’occitan per Eric Fraj
Libe en francés, arreviradas de dus titols de Robèrt Martí escrits en occitan, publicats en çò de l’IEO Edicions :
L’ombra doça de la nuèch : libe agotat
Lo Balestrièr de Miramont (A tots 174): "Sul planastèl de la Calmesiá, èran plan un cinquantenat, los que montavan al castèl de Miramont, en traversant lo vilatge dels Sarrasins, dins lo calabrun d’un ser de davalada. Lo mond èran defòra per véser aqueles òmes armats e feluts coma de lops vièlhs, trempes d’aver gasat Viaur, cargats de sacas e d’arcas de totas menas, que butavan a còps de pès e de ponhs un òme e doás femnas joves mièjas nudas, totes estacats pel còl amb un cordèl coma s’èran de vedèls. Aquel an de gràcia 6 – quina gràcia ? – de 1374, los rotièrs de Berenguièr l’Albigòt tornavan de çò que sonavan «la caça». Reputat per sa dexteritat a la balèstra, lo bèl e ferotge Berenguièr amagava un secrèt..."
L’ombra doça de la nuèch : libe agotat
Lo Balestrièr de Miramont (A tots 174): "Sul planastèl de la Calmesiá, èran plan un cinquantenat, los que montavan al castèl de Miramont, en traversant lo vilatge dels Sarrasins, dins lo calabrun d’un ser de davalada. Lo mond èran defòra per véser aqueles òmes armats e feluts coma de lops vièlhs, trempes d’aver gasat Viaur, cargats de sacas e d’arcas de totas menas, que butavan a còps de pès e de ponhs un òme e doás femnas joves mièjas nudas, totes estacats pel còl amb un cordèl coma s’èran de vedèls. Aquel an de gràcia 6 – quina gràcia ? – de 1374, los rotièrs de Berenguièr l’Albigòt tornavan de çò que sonavan «la caça». Reputat per sa dexteritat a la balèstra, lo bèl e ferotge Berenguièr amagava un secrèt..."
Robèrt Martí es nascut lo 21 de febrièr de 1944 a Albi (81). Banhèt dins l’occitan mairal de la Bastida de Sant Just de Viaur. Son percors profesional dins l’ensenhament, e son engatjament cultural an totjorn afortit son amor per aquesta lenga.
President de l’Institut d’Estudis Occitan pendent 10 ans, foguèt lo director del sector Edicion e Difusion de l’IEO : IDECO.
Escrivan reconegut (reçauprà los onors d’Apostrophes amb Bernard Pivot), publicarà mantuns romans en occitan, l’Ombra doça de la nuèch, lo balestrièr de Miramont... qu’auran per cadre la valada de Viaur.
Es tanben conegut jos l’escais de Padena, personatge umoristic amb quin faguèt d’espectacles nombroses.
Son engatjament lo menèt naturalament sus las piadas de Bodon. E es gràcias a son travalh remirable coma President de l’associacion Ostal Joan Bodon que permetèt que siague concretizat un de son sòmis los mai bèls : reabilitar sul territòri que lo vegèt náisser e grandir, lo memòri d’aqueste escrivan, que d’unes sònan lo Camus Occitan.
President de l’Institut d’Estudis Occitan pendent 10 ans, foguèt lo director del sector Edicion e Difusion de l’IEO : IDECO.
Escrivan reconegut (reçauprà los onors d’Apostrophes amb Bernard Pivot), publicarà mantuns romans en occitan, l’Ombra doça de la nuèch, lo balestrièr de Miramont... qu’auran per cadre la valada de Viaur.
Es tanben conegut jos l’escais de Padena, personatge umoristic amb quin faguèt d’espectacles nombroses.
Son engatjament lo menèt naturalament sus las piadas de Bodon. E es gràcias a son travalh remirable coma President de l’associacion Ostal Joan Bodon que permetèt que siague concretizat un de son sòmis los mai bèls : reabilitar sul territòri que lo vegèt náisser e grandir, lo memòri d’aqueste escrivan, que d’unes sònan lo Camus Occitan.
[...]
Il était connu comme un homme fort, mais rien n’y fit, la charrette ne bougeait pas, le fossé était profond. Il aperçut au pied d’un châtaignier un tas de bûches qui séchaient. Il y en avait une, bien longue, il la prit et avec une autre comme appui, il en fit un levier. Il forçait à s’en faire éclater le ventre. La charrette bougeait, mais d’aucune façon il ne la redresserait…
− Vous avez besoin d’aide ?
Un manteau de glace lui tomba dessus et le pénétra jusqu’aux os ; il leva la tête : il était entouré d’une nuée de visages grimaçants, yeux rougeâtres et dents grinçantes, éclairés par quelques brandons qui faisaient danser les ombres. Les pieds dans le fossé, le cœur gelé, transi de peur, Calicot ne bougeait pas.
− Vous avez besoin d’aide ?
[...]
Il était connu comme un homme fort, mais rien n’y fit, la charrette ne bougeait pas, le fossé était profond. Il aperçut au pied d’un châtaignier un tas de bûches qui séchaient. Il y en avait une, bien longue, il la prit et avec une autre comme appui, il en fit un levier. Il forçait à s’en faire éclater le ventre. La charrette bougeait, mais d’aucune façon il ne la redresserait…
− Vous avez besoin d’aide ?
Un manteau de glace lui tomba dessus et le pénétra jusqu’aux os ; il leva la tête : il était entouré d’une nuée de visages grimaçants, yeux rougeâtres et dents grinçantes, éclairés par quelques brandons qui faisaient danser les ombres. Les pieds dans le fossé, le cœur gelé, transi de peur, Calicot ne bougeait pas.
− Vous avez besoin d’aide ?
[...]
Revue de presse
Consulter | A Naucelle on raconte VIAUR | E Fraj e Robert Marti | Dailymotion, 07/02/2014 |
A Naucelle on raconte VIAUR
http://www.dailymotion.com/video/x1b9w19_a-naucelle-on-raconte-viaur-robert-marty-eric-fraj_creation?fb_action_ids=407433092724535&fb_action_types=og.likes&fb_source=other_multiline&action_object_map=
E Fraj e Robert Marti
Dailymotion,
07/02/2014